N'HI HA PER A LLOGAR CADIRES: JOE COLOMBO

Cesare Colombo va néixer a Milà l'any 1930. Va ser un arquitecte i dissenyador. Va estudiar pintura fins l'any 1949 a l’Acadèmia de Belles Arts de Milà. Més tard, va començar la carrera d'arquitectura a l'Escola Politècnica de Milà. El nom Joe, va sorgir de la casualitat, era una broma que uns amics estudiants de la universitat politècnica li van començar a fer. A ell, li va agradar tant la idea, que amb la broma va començar a firmar com a Joe.

JOE COLOMBO

A principi dels anys 50, Colombo realitza alguns projectes de decoració i d'escenografia. Entra al “Movimento Nucleare”, moviment de pintura nuclear, fundat per Enrico Baj i Sergio D'angelo. Es va consagrar en el món del disseny a partir de 1962, quan va obrir el seu propi estudi de disseny. Va experimentar amb materials com el plàstic reforçat amb noves tècniques de construcció i mètodes de fabricació. Durant els anys 60 col•labora amb grans editorials com Kartell, Zanotta o O-Luce, i es veurà recompensat amb varis premis, per exemple el Compás de Oro o el Premier de Diseño Internacional Award.

Joe Colombo va morir prematurament el 1971, a l'edat de 41 anys, a arrel d'un infart que va posar fi a la seva carrera.

L'època més productiva de Colombo van ser dels anys 50 als 70, quan va morir en plena efervercència de la seva carrera.

L'estil de Colombo es caracteritza per un enfoc innovador, futurista i fins i tot utòpic. La seva obra s'inscriu en les grans corrents que caracteritzen els anys 60; el moviment hippie, el pop, el consum de masses, la democratització dels productes audiovisuals com la televisió i els moviments contestataris.

Boby Trolley,1970

Una part important de la seva obra es concentra en la investigació de sistemes modulars i flexibles. Algunes dels seus dissenys més destacats es basen en això. Per exemple la calaixera Boby, que vol proposar una resposta multifuncional a la necessitat d'emmagatzemar coses, ja que és un moble amb rodetes que l'usuari pot configurar i canviar al seu gust.

Armchair no.4801

Elda 1963

Tube chair 1970 i la Seating System dissenyat per a Sormani al 1967. Sistemes modulars que podien convinar-se.


Multichair design joe colombo

Joe Colombo ha estat i segueix sent una gran icona per els dissenyadors i, en canvi, un gran desconegut per les grans masses. Moltes de les seves idees es troben en creacions de joves dissenyadors francesos com Pierre Charpin, Ronan & Erwan Bouroullec o Matali Crasset.

La seva imaginació ha fet que molts historiadors el comparin a la vegada amb Leonardo da Vinci i Philippe Starck. Però més enllà de ser un artista polifacètic, percussor, i tenir una visió futurista del món, Colombo va viure la vida a tota velocitat. Això, es veia reflexat en el seus dissenys, amb espais dinàmics i mobles flexibles i rodants. Colombo va preveure l'ús continuat dels telèfons mòbils, i moltes de les seves idees es construeixen avui en dia en els dissenys més avantguardistes. Tot i això, era realista, ja que encara avui els seus mobles es segueixen fabricant. Va creure en el plàstic com a material modern, revolucionari i eficaç.

La Cadira Universale

La Cadira Universale (1967), per Kartell, considerada la primera cadira de mòduls totalment feta de plàstic.

La idea de crear una cadira d'un sol material que s’ajusta en tres altures fa que la cadira "Universal” sigui única. Mitjançant la substitució de les potes apilables de diferents mides dona la possibilitat que sigui un tamboret, una cadira de menjador o una cadira amb versió baixa.
Colombo busca la funcionalitat per determinar després la forma i el material del producte. Va ser produïda completament amb màquina amb un nou mode de producció en massa amb l'empresa italiana Kartell va treure la primera cadira de plàstic modelada per injecció. La cadira es pot agrupar com un seient en fila i es poden apilar en columna. El forat a la part posterior està fet per treure-la de la columna i funciona com un agafador.